Si no haveu llegit les noveles en les que se basa aquest joc: A que esteu esperant?
Si no haveu vist la serie basada en les noveles: A que esteu esperant?
I si no haveu jugat a auqest joc: A QUE ESTEU ESPERANT?!?!?!?!?
Si, m'encanta aquest joc i no sols per que soc un seguidor de la saga Cançó de Foc i Gel de George R. Martin, tampoc per que admire al seu dissenyador Christian T. Petersen; el millor d'aquest joc es que resulta una fusió quasi perfecta entre dues maneres d'entendre els jocs de taula que fins la seva publicació pareixia que estaven renyides.
Nota: Aquesta ressenya esta basada en la primera edició del joc. La segona edicio, publicada en Espanya per Edge, es una fusió del millor de l'edició anterior més les seves expansions. Així que problabement hi hauran coses que sonen extranyes a aquells que hagau jugat sols a la segona edició.
Cada jugador pren el control d'una de les cases senyorials que protagonitzen els llibres i tenen que intentar controlar un nombre determinat de ciutats per poder guanyar. Per aconseguir-ho els jugadors han de conquerir nous territoris més enllà de la seva zona d'origen en batalles que NO TENEN DAUS,abastir els seus excercits amb els recursos que aconseguixen en les conquestes, GESTIONAR la seva influencia en la cort de King's Landing per pendre posicions POLITIQUES que els afavoriran en determinades situacions i procurar que els seus contrincants no els destrocen en alguna batalla.
Per que hi han algunes paraules en majuscula? Per que eixos conceptes eren totalment, o quasi, aliens a la manera de entendre els wargames en Estats Units, o practicament a rreu del mon. Petersen integra, com després farà en la tercera edició de Twilight Imperium, mecaniques i formes de desenvolupar les partides més propies dels denominats Eurogames que dels wargames arquetipics de Avalon Hill o GMT.
En Juego de Tronos els jugadors controlen unitats de terra i mar que combateixen i controlen zones, però ben lluny de les tipiques unitats de cartonet amb un minim de tres numerals impresos. Cadascuna de les unitats te una força de combat base que es pot vore modificada per les ordres que els jugadors lis donen o per les cartes de combat que es juguen a les batalles; eixes forces son 1,2 i 4, i es suficient. Molt poca incertidumbre es pot donar a l'hora de decidir si ordenar un atac sobre una zona o un altra( si es porten jugades poques partides i encara no es coneixen les cartes de combat pot ser algun nervi es pot disparar, però quan el joc s'ha " cremat" un poc comences a poder tindre clares les eleccions dels teus contrincants). La resolució dels combats es fa sumant la força de les unitats atacants, més la força de la carta de combat triada més la força de les unitats que recolzen l'atac; la diferencia entre la força de l'atacant i la del defensor determina la victòria. Algunes cartes tenen impreses icones d'espases, el perdedor del combat deu retirar del tauler tantes unitats com icones d'espasa tinga la carta del guanyador, a no ser que la seva carta tinga icenes de torres que eviten les baixes a raó d'una baixa per icona de torre.
La forma de donar ordres tambés es bastant interesant: els jugadors poseeixen unes fitxes d'ordre que van colocant alternativament sobre els territoris on tenen tropes. Les fitxes es coloquen cap a baix de manera que ningu més sap quina ordre han rebut les unitats fins que, una vegada tothom ha colocat una ordre en els seus territoris, es revelen simultaniament. Així la planificació estratégica es molt important i fa que es tinga que pensar molt, moltissim, en el que poden fer, o no, els teus adversaris.
La resolució de les accions es fa d'acord a la posició dels jugadors en una zona política del tauler, la del Tron de Ferro. Eixa posició pot ser modificada durant la resol.lució de la carta " Clash of Kings ". En eixe moment els jugadors fan apostes per obtindre les avantatges que ofereixen les tres zones " polítiques ".
Els jugadors millor posicionats en la següent zona, Els Feus, resultaran vencedors en els combats que resulten en empat per damunt d'aquells que tinguen una posició més baixa i el jugador en millor posició rep l'espasa Gel que li permet, una vegada per ronda, sumar 1 punt de força en un combat.
La tercera i última zona " política " determina el nombre d'ordres especials que els jugadors poden donar a les seves tropes, quan millor posicionat s'estiga més ordres especials es poden utilitzar.
Per si tots aquestos mal de caps no foren suficients, els jugadors en conjunt deuen fer front a l'amenaça dels Salvatges, la resolució d'algunes cartes de Westeros ( events aleatoris que se resolen a principi de cada ronda ) pot fer que la força dels habitants al nord dels Set Regnes vaja augmentant i fer que ataquen al territori que els jugadors se disputen. Tots deuen fer front a eixa amenaça utilitzan les mateixes fitxes de influencia que s'utilitzen en les apostes polítiques, si no aconsegueixen vencer paguen les consequencies amb baixes entre les seves tropes.
Si tot això no fa que el joc vos parega interesant, no se que més dir. A banda de que el disseny gràfic es molt bo. Que suposa un desafiament intelectual divertidissim. I que si vols provar un apropament diferent a un wargame, probablement no trobaras cap joc millor.
Per anticipar l'estrena de la segona de la serie, recordar-vos que en la Segona Quedada DTaula tenim programada una partida de fins a sis jugadors. Si voleu probar el joc o voleu intentar de nou ser que aquell que s'aseu sobre el Tron d'espases estarem encantats de donar-vos la benvinguda.
Dew!
