Avís per navegants: aquesta entrada l'he plantejada com si qualsevol saguera de que estic parlant i coneguera suficientment el joc com per comprendre el meu punt de vista. Ja hi han massa pàgines que han fet ressenyes introductòries del que probablement siga el joc de cartes personalitza-ble més famós de la historia, així que trobaria excessivament redundant fer un altra. Avisats esteu.
Al rollo
Magic: The Gathering, vint anys sobre la terra i pareix que vaja a quedar-se uns quants més. Dinou anys jugant al joc de marres i no puc acabar quasi ninguna conversa sobre ell sense dir que l'odie profundament, que no sé per que continue enganxat als cartonets dels nassos i que hi han molt millor jocs al mercat actualment. Però, malgrat tot el que dic es veritat i que si que he estat llargues temporades sense competir en cap tipus de torneig, no puc desfer-me de la seva presencia en la meva vida lúdica.
L'anvers de carta més famós en les tendes de jocs del món
El joc em resulta d'entrada molt atractiu per que baix la senzillesa de un grapat de regles s'amaga una bèstia de pura estratègia que de vegades et pot sobrepassar. I es que Magic es sobre tot això un gran joc d'estratègia en el que quasi qualsevol cosa pot arribar a passa en una partida. La infinitat de iteracions que es poden produir el converteixen en un trencaclosques des de l'inici de la construcció de la baralla passant pel moment en el que jugues la primera terra en el teu torn fins el punt en que la partida està decidida i te n'adones que no, que no ho està i que acabes de deixar volar una victòria que trenta segons abans te pareixia segura.
I tot això en joc del que pots explicar les regles bàsiques i posar-te a jugar en menys de deu minuts!
I es que una de les grans avantatges del joc que es endimoniadament fàcil de dependre i fàcil de jugar ( no vull dir que siga fàcil de dominar, que no ho es ). A més, es ràpid. Inclús hi han partides en el que resulta massa ràpid i tot, el que fa que habitualment sempre tingues ganes de més, que mai te canses i que cada partida siga tant o més divertida que l'anterior.
Tornant a l'aspecte estratègic del joc: a mi m'agrada, sempre m'ha agradat i possiblement mai deixe d'agradar-me jugar baralles de control. Des d'el meu punt de vista, control es l'estratègia definitiva del joc; no sempre la més eficaç però si la més satisfactòria com experiència. La quantitat de decisions que té el jugador de control no es equiparable a les que deu enfrontar el jugador purament agressiu ( jugar carta, o no, pegar, o no i amb qui ). Les branques d'acció que es despleguen davant una baralla que intenta portar el tempo de la partida i marcar les accions del rival son moltes i van des de les decisions inherents a la mecànica del joc fins la gestió de risc que cal fer davant cada atac del contrari.
NO NO NO NO NO NO NO NO NO
Com que sempre m'he considerat un jugador de jocs d'estratègia ( que no un gran estratega ) comprendreu que eixa siga la meua elecció per jugar.
I poc més em queda de bo que dir del joc ( que hi han moltes més coses: la capacitat de re-invenció en punts claus de la seva història comercial, la qualitat general de les il.lustracions, els milers de jugadors repartits arreu del mon, la seva gran presencia i accessibilitat en el mercat......) però es que hi han unes quantes coses que em pareixen realment dolentes i que sempre acaben per enturbiar la meua relació amb ell.
Primera i més important: ODIE LES TERRES!!!!!!!!!!!!!!! MOLT!!!!!!!MOLTÍSSIM!!!!!!!!OSTRAS COM LES ODIE!!!!!!!!!!!!!!!
I es que la presencia d'aquest tipus de carta delata l'edat del joc i que es el primer del seu tipus que es va dissenyar. M'explique:
A partir de la segona onada de jocs de cartes col-leccionables de meitat/finals dels noranta en davant, la gran majoria de jocs han fugit com de la pesta de L'existència de la carta/recurs en les seves mecàniques perquè, sigam sincers, en un joc en el que l'aleatorietat te una presencia preeminent en la base de la mecànica, va en contra seua que depengues de una carta que pots robar o no però estas obligat a posar-la en joc si vols, com a mínim, jugar. Em podeu rebatir que es pot construir la baralla de manera que eixe problema es mitigue, que existeixen cartes que redueixen l'aleatorietat ( cartes que habitualment necessiten de terres per poder ser jugades ;) ) que es part del joc i que no es pot fer res. I jo vos diré: NO! Les terres son el major pes mort del joc, ja pots ser un gran jugador o un gran constructor de baralles que si en una partida la deessa Probabilitat no te somriu ja pots plegar els trastos que la curva de terres no va a eixir.
I si els dissenyadors que han vingut després o inclús els jocs que encara tenen eixe problema ( Legend of the Five Rings ) han eliminat o paliat d'alguna manera L'existència de la carta-recurs en les seves mecàniques per alguna cosa serà.
La font de tot el mal del món
Segon: per que per a tindre un baralla realment competitiva tinc que gastar-me la meitat del meu sou ? . El sistema de distribució de Magic, clarament inspirat en les col·leccions de Trading Cards, o cromos en aquesta banda de l'Atlàntic, resultava novedos i tenia la seva gràcia quan el joc va començar a publicar-se. Ja no sols s'anava a vendre a jugadors, si no que col·leccionistes anaven a adquirir els sobres per tal de completar les seves col.leccions. El problema es que el sistema d'impressió i rareses del joc va crear un mercat secundari que ja voldrien moltes empreses per als seus productes. Les cartes de Magic ja no son soles cartes per jugar o col·leccionar, son actius amb els que especular i traure rendiment econòmic.
Malgrat el que alguns pensen, que Wizards vol acabar amb eixe mercat entre particulars i que sols existisca a les tendes especialitzades, jo crec que no es el que l'empresa té en ment. Amb un mercat secundari fort, la inversió del especuladors es major i no oblidem que Wizards ( Hasbro ) guanya diners de vendre caixes de sobres i ja està ( no comptem altres divisions de la companyia ni productes derivats ). Jo mateix he pogut comprar quatre caixes de Dragon's Maze a base de vendre cartes soltes.
Tercer: em molesta profundament que en ares de la competitivitat i les ganes de guanyar, en quant una baralla triomfa en uns quants tornejos importants es comencen a vore copies d'eixa baralla a tot arreu. Està clar que no es un problema del joc, ni es l'únic joc en el que el fenomen del copipastisme es manifesta, però es que estic un poc fart de que sempre passe el mateix des de fa dinou anys que jugue.
Quart: ODIE LES TERRES!!!!!!!
Ah! que ja ho he dit, però es que les odie de veres.
També es queden algunes coses dolentes del joc per dir ( la prohibició de cartes, la manipulació del metajoc per par de l'empresa.....) però es que com escric presa de la inspiració i no m'agrada fer borradors ja no tinc mes alé per continuar.
Vinga, ens llegim.
