Fotos Primera Quedada DTaula

Ací teniu unes poques fotos de la quedada.
Esperem que els que vingueren s'ho pasaren be i a vore si a l'altra ens juntem uns pocs més.

 

Partides de Draconian Wars

 

Intentant menjar més cucs que els demes amb Pikomino

 

 

 Zombies!!!

  

Un dels divertits duels de Lost Cities.

PRIMERA QUEDADA DTAULA

El dia s'apropa i anem calentant motors per pasar una bona estona lùdica.

Recordeu que podeu portar els jocs que vulgau i així més gent els més podrà probar.

Com que pot ser ens quedem a sopar, en la cafeteria ens oferiran algun menú apanyaet per que puga quedar-se tothom i no li coste massa de la butxaca.

Ens vejem el 17 de febrer!

Dew!

Next: La terra tremola davant la furia dels heretges!

Para los que no entienden valencià

Podeis seguir este blog en castellano gracias al traductor web de google aquí.
No es preciso al cien por cien pero traduce de una forma bastatnte decente.
En cuanto pueda empezaré a colgar noticias en paralelo en valencià i castellano.
Mas información la semana que viene.

Dew!

Recordeu que podeu fer-vos amics de DTaula en Facebook

PRIMERA QUEDADA DTAULA. 17 DE FEBRER ( CCG'S I LCG'S )

Tant parlar de jocs de tauler i no haviem comentat res dels jocs de cartes col.leccionables i els "living card games".
En una futura trobada procurarem organitzar algun event al respecte; segurament en forma de torneig. Però això no vol dir que el 17 de febrer no pugau portar les vostres baralles, és mes: vos encoratgem a que ho feu. Probeu les vostres habilitats contra gent nova, comenteu jugades que fins ara no havieu vist, canvieu cartes ( sempre d'una forma justa, els pirates no son benvinguts ), eixes son algunes de les raons d'aquesta trobada.
Per si vos serveix, en la quedada portarem baralles de Magic: The Gathering, Leyenda de los Cinco Anillos,
La Llamada de Cthulhu i Warhammer: Invasion. Estarem encantats de enfrontar les nostres baralles contra les vostres i pasar una estona entretinguda i emocionant.
Com no, també podreu probar el Draconian Wars dels xicots de Kardfy.

Dew!

King of Tokio ( go! Jira! Gojira! )

Hi han jocs que son com pel·lícules que estàs decidint anar al cine a vore-les o no. Hi han jocs, que com algunes d'eixes pel·lícules te posen molt fàcil saber si el vols en la teva col·lecció.

Aquest es el cas de King of Tokio, joc editat a Espanya per homoludicus.

Vejam, el primer que solem vore a un tràiler d'una peli que no siga un drama es: Del director/productor de tal o qual pel·lícula que va fer una pasta en taquilla i damunt te va agradar; després venen imatges pausades d'una ciutat familiar però que sabem que alguna cosa no molt bona li va a passar i a partir d'ahí ja be la cascada d'imatges espectaculars, explosions, efectes generats per ordinador, mes explosions, musica atronadora, mes explosions i al final la data de l'estrena ( val, reconec que no sempre es així però el model Michael Bay es el que millor em serveix per aquesta ressenya )

King of Tokio, si fora un pel·lícula, ens el presentarien, més o menys, així:

Del creador del joc de cartes més exitós de la història (Magic: The Gathering) Richard Garfield. Panoràmica de Tokio de nit. I de sobte.............

Monstres gegants! Daus amb simbolets de raigs i urpes! Cares de dolor per fallar la tirada! Cartes! Més monstres gegants!!!!! Més daus!!!

I ahí ja t'han fet vore que no pots viure sense jugar una partida a King of Tokio.

L'ambientació del joc beu de les pel·lícules de monstres gegants popularitzades per les produccions japoneses de la segona meitat del segle vint, els màxims exponents dels quals son Godzilla i Gamera ( junts sumen més d'un centenar de pel·lícules). Els jugadors controlen a un monstre d'eixe tipus ( alienígena, radioactiu, gegant i bastant enfadat ) i el seu objectiu es o be ser l'últim supervivent del joc, o obtenir 20 punts de victòria.

La forma més ràpida de guanyar és la primera, per que l'assignació de punts de mal és pròpia d'una producció de catàstrofes.

Al seu torn, el jugador llença els sis daus negres ( amb resultats que poden ser 1, 2, 3, un raig, una urpa o un cor ), una vegada llençats podrà repetir per dues vegades la tirada reservant els resultats que més li convinguen. Si al finalitzar la tercera tirada ha tret tres 1, tres 2 o tres 3, aconseguirà un, dos o tres punts de victòria més un punt de victòria més per cada resultat igual al del trio. Per cada raig obtindrà un cub d'energia ( que li servirà per comprar i activar cartes). Per cada cor, restaurarà en 1 la seva vitalitat. I per cada urpa ( ara be el millor ) es fa un punt de mal a : tots els altres monstres si el teu està dins de Tokio o al monstre que està en Tokio si el teu està fora de la ciutat.

Al principi de la partida tots els monstres estan fora de Tokio, el primer monstre en tindre urpes en la seva tirada final serà el primer en ocupar la ciutat ( sols pot haver un monstre en la ciutat, dos en la versió de 5 o sis jugadors).

 I si em poden ploure tantes galetes estant dins la ciutat per a que voldria estar-hi? Fàcil, mantindre't dins de Tokio te dona punts de victòria. També pots intercanviar llocs amb el monstre que t'impacte ( I ell no podrà fer res al respecte, a no ser que una carta diga el contrari).

També tens accés a cartes que t'ajuden a enverinar els teus contrincants, curar-te, augmentar la teva tirada de daus i unes quantes trapelles més.

Així, King of Tokio és un joc ràpid, ràpid, ràpid; divertit i que requereix d'una acurada gestió de l'atzar per fer-te amb la Victòria. Llàstima que els monstres siguen troquels i no figures, però a mi el look retro-cutre m'encanta!

Dew!

PRIMERA QUEDADA DTAULA.17 DE FEBRER ( 3 )

Aquestos seran alguns dels jocs que podreu disfrutar en la Primera Quedada Dtaula:

• Ciudadelas 
• Diamantes 
• Samurai 
• Blue Moon City 
• Thurn and Taxis 
• Exploradores 
• Drakon 
• Cave Troll 
• Kingdoms 
• Agricola 
• Pickomino 
• Aqua Romana 
• Zombies!!!  ( del que intentarem fer una macro partida a mort súbita si som bastant gent )
• Munchkin
• Criaturas y Cultistas
• Dominion 
• Thunderstone 

I molts més.

Recordeu que els amics de Kardfy estaran presentant el seu Draconian Wars
I que realitzarem partides introductories de Battletech i BattleLore .

Si teniu algun interes especial en probar algun joc feu-ho saber ací o a la pagina de facebook i si disposem d'ell ens asegurarem que el pugau probar.

Dew!

Next: Mes cosetes de la quedada i alguna cosa referent a l'alimentació.

Primera Quedada DTaula. 17 de febrer de 2012

I no me canse de posar el cartell de l'event. 

Les il.lustracions de Raekar i el Red Storm son genials!

    Avuí que estic un poc millor, us podré donar uns quants detalls més del que anem a fer durant la vesprada del dissabte 17.

   Com que es el primer event d'aquesta clase que fem i no sabem quanta gent vindrà ni si tots seràn puntuals; no seguirem un programa concret d'activitats. La idea es que la gent vinga i propose a quin jocs vol jugar o dependre a jugar.

   La majoria de jocs que portarem tindran una dificultat mitjana, mitjana/baixa d'aprenentetge per tal que es puga jugar a una varietat considerable de jocs. Així i tot, realitzarem partides intraductories de jocs un poc més difícils com Battletech o algun dels jocs basats en la mecànica del Command and Colors ( BattleLore, Memoir '44).

   També convidem a tot aquell que vulga portar un joc o crear una activitat que no dubte en fer-ho saber.

   La gent de Kardfy estarà realitzant partides de demostració del seu joc de cartes col.leccionables Draconian Wars, del que podreu disfrutar en el seu flamant nou format físic.

   Agrair per avançat a la Cafeteria els Arcs que ens cedisca part del local per poder celebrar aquesta jornada.

   A mesura que vagen concretant-se algunes coses les anirem penjant ací i al Facebook.

   Si teniu pensat vindre agrairiem que ens ho comunicareu per poder oferir la millor organització posible.

Dew!

Polinyà juga. Jornades de jocs de taula en Polinyà del Xúquer

Pel que es veu, febrer va a ser un mes mogudet respecte a trobades lúdiques.
El 25 de febrer es celebra una en Polinyà.

Ací teniu la informació de l'event al Facebook.

Primera Quedada DTaula. 17 de febrer de 2012

Això. Demà mes informació si la grip em deixa.

Settlers of Catan ( o : No, no podem ser amics )

Vaig a parlar d'un dels jocs que més bones vesprades i nits m'ha fet pasar com a jugador de jocs de tauler: The Settlers of Catan ( Colonos de Catan, en l'edició espanyola; Colonitzadors d'ara en davant).
Colonitzadors de Catan s'adscriu a la clasificació de jocs de gestió i negociació. En ell, els jugadors prenen el rol de una comunitat de colonitzadors que han arribat a una illa plena de recursos naturals que han d'explotar per tal de fer prosperar la seva comunitat, és mes: tenen que fer-ho abans que cualsevol altre si volen guanyar.
Aquesta ambientació tan genèrica, altra caracteristica comú a gran part dels jocs dissenyats a Europa es l'abstracció de la mecànica ( un tema del que parlarem en una altra entrada ), oculta un grandissim joc que fa pasar hores i hores divertidisimes.

Per parts:
Cada jugador comença en dos poblets desperdigats per l'illa, poblets que estan adjacents a tres hexagons que produeixen recursos.
La producció d'eixos recursos depén de la tirada de daus que cada jugador fa al principi del seu torn, el resultat determina quins dels hexagons que formen l'illa produeïxen recursos que sols adquiriran els jugador que poseixquen poblacions adjacents a ells. ¿Que fa això ? que no tot el món tinga accés a tots els recursos, inclús alguns tenen molt poques probabilitats d'eixir ( totes les caselles amb un 2,3,11 i 12 son caselles a evitar sobre tot al principi de la partida ) així que els jugador estan obligats a negociar entre ells per tal d'aconseguir els recursos que necesiten per poder guanyar.

Com que es un joc competitiu els intercanvis no sempre son justos o es porten a terme, mai saps si  l'ovella que te demana un contrincant pot ser el recurs que li done la victòria. El joc facilita, doncs, mecanismes per a que un jugador es puga abastir ell mateix, malgrat siga d'una manera molt costosa ( ports i cartes de desenvolupament)
Un altre " creador de rencor " es el peó del "lladre". Els jugadors fan tirades de dos daus de sis cares al principi del seu torn i sumen els valors resultants, el més comú de tots ells es el 7 que es pot donar sis vegades de cada trentasis tirades, quan ix un set en la tirada tots els jugadors que tinguen set cartes a la mà deuen descartar-se de la meitat ( l'avaricia trenca el sac ), si tenen set o menys cartes no pasa res. A mes, el jugador que ha tret el set coloca el peó del lladre en un dels hexagons de la illa que decidisca i descarta al atzar una carta de recurs de la ma d'un dels jugador que tinga un poblat adjacent a eixe hexagon, per si aixó no fora suficient, el hexagon no produirà cap recurs mentres el lladre estiga en ell.

Així que tenim una competició "contra-rellotge" pel control dels recursos d'un lloc, negociacions dignes de taurons vestits de traje amb gomina al pèl i una figureta d'aspecte sinistre que ens impedeix asolir els nostres objectius, caramba! pareix la vida real.
Si conegueu algú que tinga Colonitzadors de Catan o vos podeu fer amb una còpia, no vos penedireu.

Mes informació en Board Game Geek o en la pàgina oficial

PD (1) : Les persones de bon cor a les que lis sap mal, verdaderament mal, posar-li la cameta a algú deurien abstindres de jugar a Colonitzadors. He vist partides llençades a perdre per que algú no vol posar el lladre en la casella adjacent a un poblat del seu millor amic/ga de l'anima perque "no, jo no li puc fer això" i damunt era el jugador/a que anava a guanyar.

PD (2) : Perdoneu si la ressenya no està molt allà, la grip s'està posant les botes amb mi.

Dew!

Next: una noticia sucoseta

Ja tenim página de Facebook!

Ara també publicarem noticies d'activitats al facebook.
Visiteu-nos en http://www.facebook.com/profile.php?id=100003486671471&sk=wall

24 Hores de Rol 2012 Gandia

S'organitzen unes jornades a Gandia; coneguent la gent implicada, segur que val la pena anar.
Mes informació: Ací.

Taula versus cablejat

    M'agradaria parlar un poc avuí de les virtuts que poseeixen els jocs de taula per damunt dels jocs de videoconsoles o ordinador ( dels quals també disfrutem els components de l'asociació ) i com aquestes virtuts fan que l'experiència lúdica dels primers siga mes completa i a sovint mes satisfactoria que la dels altres.

    Malgrat no ser incompatibles, les experiències lúdiques que ens ofereixen els jocs de taula i els jocs electrònics son ben diferents.

     Els videojocs, generalment, es juguen en la solitud d'una habitació front a la pantalla que requerisca el dispositiu desenvolupant un repte unipersonal que requereix de les habilitats, reflexos e inteligencia del jugador. Hi han jocs realment emocionants i ben desenvolupats que ofereixen una experiència realment gratificant, experiencia que fins fa poc sols disfrutava el jugador i no podia compartir de manera directa amb ningú ( les posibilitats de joc en red, les reds socials i les págines de videos en stream han permés un intercanvi d'informacio i experiencies molt mes directe i rapid però , desde el meu punt de vista, insuficient ).

    Amb el desenvolupament de les noves videoconsoles, els jocs socials d'interacció entre diversos jugadors s'han anat fent un lloc en la parcela lúdica del món però sofreixen un fort handicap: solen estar adscrits al desenvolupament de les habilitats psicomotrius dels usuaris, poseïnt un aspecte de racionalització i desenvolupament intelectual exigu en el millor dels casos.

    Amb cap de les afirmacions anteriors intente menysprear els videojocs en cap de les seves variants. Tots em pareixen perfectament valids i poseidors d'una quantitat de virtuts quasi innumerable en aquesta entrada, però necesite treure els seus defectes per asolir l'objectiu d'aquesta entrada.

    Els jocs de taula; a banda dels il.lustres parxís, dominos, trivials i totes les variants de jocs de cartes que es juguen amb la baralla francesa o espanyola, solen poseïr encants que els videojocs estan lluny d'asolir.

    Els dissenys de la majoria dels jocs de taula hi han un gran component matematic, el que fa que la seva jugabilitat depenga del raonament matematic que poseisca el jugador. Els hi ha de molt complicats, de molt senzills. Els hi ha de gestió de recursos, de gestió de sort. Els hi ha que el "motor" del joc el crea el propi jugador amb les ferramentes que aquest li dona ( com en els jocs de cartes coleccionables ). Els hi han que no son competitius i requereixen del consens de tots aquells que juguen. Els hi han amb un component estrategic tan alt que podrien competir amb la seriositat de la planificació d'una jugada d'escacs i d'altres que sols requereixen d'una bona coordinació ma-ull.

    El que vinc a dir es que per varietat de mecaniques no es pot protestar, així que sempre podrem trobar una que ens agrade. I si el que volem es que l'ambientació ens agrade també tampoc ens podrem queixar: terror, ci-fi, aventures, fantasia, espasa i bruixeria, històrics i un llarg etcétera que fa que practicament qualsevol ambientació que ens agrade puga estar representada en els components del joc que vulgam jugar.

    Però la major virtut d'aquestos jocs es que es juguen amb gent, gent que tens al costat, enfront, al voltant (be, hi han alguns que es poden jugar sol però son la minoria)el que fa que l'experiència lúdica també siga social. Durant una partida te pots enfadar amb un contrincant, riuret amb ell i compartir un pizza entre jugada i jugada. Pots intentar adivinar si està farolejant o si esta nerviós per la seva pròxima jugada. Pots parlar cara a cara i comentar la situació d'una partida o discutir qui va a arreplegar l'escampada de cubets de fusta i fitxes que haveu montat. Es a dir, la interacció dels jugadors va molt més enllà d'allò que passa en el joc  i això es un cosa que pocs tipus de videojocs poden dir.

    A més ( i açò és un plus d'emoció), en els jocs de taula no es "guarda" la partida, no hi han "punts de control" des dels que pots carregar si has pres una mala decisió, l'emoció es constant per que qualsevol curs d'acció que es prenga pot portar-te a la victòria o al fracás sense remisió. I així, sense salvaguardes, els nervis floreixen, el cervell bull i l'emoció pot ser tanta com la viscuda en la batalla que representa el tauler d'hexagons que tens al davant.

    Això es tot.

Next: alguna ressenyeta tindré que fer despres d'aquest "toxo" ;)