Taula versus cablejat

    M'agradaria parlar un poc avuí de les virtuts que poseeixen els jocs de taula per damunt dels jocs de videoconsoles o ordinador ( dels quals també disfrutem els components de l'asociació ) i com aquestes virtuts fan que l'experiència lúdica dels primers siga mes completa i a sovint mes satisfactoria que la dels altres.

    Malgrat no ser incompatibles, les experiències lúdiques que ens ofereixen els jocs de taula i els jocs electrònics son ben diferents.

     Els videojocs, generalment, es juguen en la solitud d'una habitació front a la pantalla que requerisca el dispositiu desenvolupant un repte unipersonal que requereix de les habilitats, reflexos e inteligencia del jugador. Hi han jocs realment emocionants i ben desenvolupats que ofereixen una experiència realment gratificant, experiencia que fins fa poc sols disfrutava el jugador i no podia compartir de manera directa amb ningú ( les posibilitats de joc en red, les reds socials i les págines de videos en stream han permés un intercanvi d'informacio i experiencies molt mes directe i rapid però , desde el meu punt de vista, insuficient ).

    Amb el desenvolupament de les noves videoconsoles, els jocs socials d'interacció entre diversos jugadors s'han anat fent un lloc en la parcela lúdica del món però sofreixen un fort handicap: solen estar adscrits al desenvolupament de les habilitats psicomotrius dels usuaris, poseïnt un aspecte de racionalització i desenvolupament intelectual exigu en el millor dels casos.

    Amb cap de les afirmacions anteriors intente menysprear els videojocs en cap de les seves variants. Tots em pareixen perfectament valids i poseidors d'una quantitat de virtuts quasi innumerable en aquesta entrada, però necesite treure els seus defectes per asolir l'objectiu d'aquesta entrada.

    Els jocs de taula; a banda dels il.lustres parxís, dominos, trivials i totes les variants de jocs de cartes que es juguen amb la baralla francesa o espanyola, solen poseïr encants que els videojocs estan lluny d'asolir.

    Els dissenys de la majoria dels jocs de taula hi han un gran component matematic, el que fa que la seva jugabilitat depenga del raonament matematic que poseisca el jugador. Els hi ha de molt complicats, de molt senzills. Els hi ha de gestió de recursos, de gestió de sort. Els hi ha que el "motor" del joc el crea el propi jugador amb les ferramentes que aquest li dona ( com en els jocs de cartes coleccionables ). Els hi han que no son competitius i requereixen del consens de tots aquells que juguen. Els hi han amb un component estrategic tan alt que podrien competir amb la seriositat de la planificació d'una jugada d'escacs i d'altres que sols requereixen d'una bona coordinació ma-ull.

    El que vinc a dir es que per varietat de mecaniques no es pot protestar, així que sempre podrem trobar una que ens agrade. I si el que volem es que l'ambientació ens agrade també tampoc ens podrem queixar: terror, ci-fi, aventures, fantasia, espasa i bruixeria, històrics i un llarg etcétera que fa que practicament qualsevol ambientació que ens agrade puga estar representada en els components del joc que vulgam jugar.

    Però la major virtut d'aquestos jocs es que es juguen amb gent, gent que tens al costat, enfront, al voltant (be, hi han alguns que es poden jugar sol però son la minoria)el que fa que l'experiència lúdica també siga social. Durant una partida te pots enfadar amb un contrincant, riuret amb ell i compartir un pizza entre jugada i jugada. Pots intentar adivinar si està farolejant o si esta nerviós per la seva pròxima jugada. Pots parlar cara a cara i comentar la situació d'una partida o discutir qui va a arreplegar l'escampada de cubets de fusta i fitxes que haveu montat. Es a dir, la interacció dels jugadors va molt més enllà d'allò que passa en el joc  i això es un cosa que pocs tipus de videojocs poden dir.

    A més ( i açò és un plus d'emoció), en els jocs de taula no es "guarda" la partida, no hi han "punts de control" des dels que pots carregar si has pres una mala decisió, l'emoció es constant per que qualsevol curs d'acció que es prenga pot portar-te a la victòria o al fracás sense remisió. I així, sense salvaguardes, els nervis floreixen, el cervell bull i l'emoció pot ser tanta com la viscuda en la batalla que representa el tauler d'hexagons que tens al davant.

    Això es tot.

Next: alguna ressenyeta tindré que fer despres d'aquest "toxo" ;)