Hi han jocs que son com pel·lícules que estàs decidint anar al cine a vore-les o no. Hi han jocs, que com algunes d'eixes pel·lícules te posen molt fàcil saber si el vols en la teva col·lecció.
Aquest es el cas de King of Tokio, joc editat a Espanya per homoludicus.
Vejam, el primer que solem vore a un tràiler d'una peli que no siga un drama es: Del director/productor de tal o qual pel·lícula que va fer una pasta en taquilla i damunt te va agradar; després venen imatges pausades d'una ciutat familiar però que sabem que alguna cosa no molt bona li va a passar i a partir d'ahí ja be la cascada d'imatges espectaculars, explosions, efectes generats per ordinador, mes explosions, musica atronadora, mes explosions i al final la data de l'estrena ( val, reconec que no sempre es així però el model Michael Bay es el que millor em serveix per aquesta ressenya )
King of Tokio, si fora un pel·lícula, ens el presentarien, més o menys, així:
Del creador del joc de cartes més exitós de la història (Magic: The Gathering) Richard Garfield. Panoràmica de Tokio de nit. I de sobte.............
Monstres gegants! Daus amb simbolets de raigs i urpes! Cares de dolor per fallar la tirada! Cartes! Més monstres gegants!!!!! Més daus!!!
I ahí ja t'han fet vore que no pots viure sense jugar una partida a King of Tokio.
L'ambientació del joc beu de les pel·lícules de monstres gegants popularitzades per les produccions japoneses de la segona meitat del segle vint, els màxims exponents dels quals son Godzilla i Gamera ( junts sumen més d'un centenar de pel·lícules). Els jugadors controlen a un monstre d'eixe tipus ( alienígena, radioactiu, gegant i bastant enfadat ) i el seu objectiu es o be ser l'últim supervivent del joc, o obtenir 20 punts de victòria.
La forma més ràpida de guanyar és la primera, per que l'assignació de punts de mal és pròpia d'una producció de catàstrofes.
Al seu torn, el jugador llença els sis daus negres ( amb resultats que poden ser 1, 2, 3, un raig, una urpa o un cor ), una vegada llençats podrà repetir per dues vegades la tirada reservant els resultats que més li convinguen. Si al finalitzar la tercera tirada ha tret tres 1, tres 2 o tres 3, aconseguirà un, dos o tres punts de victòria més un punt de victòria més per cada resultat igual al del trio. Per cada raig obtindrà un cub d'energia ( que li servirà per comprar i activar cartes). Per cada cor, restaurarà en 1 la seva vitalitat. I per cada urpa ( ara be el millor ) es fa un punt de mal a : tots els altres monstres si el teu està dins de Tokio o al monstre que està en Tokio si el teu està fora de la ciutat.
Al principi de la partida tots els monstres estan fora de Tokio, el primer monstre en tindre urpes en la seva tirada final serà el primer en ocupar la ciutat ( sols pot haver un monstre en la ciutat, dos en la versió de 5 o sis jugadors).
I si em poden ploure tantes galetes estant dins la ciutat per a que voldria estar-hi? Fàcil, mantindre't dins de Tokio te dona punts de victòria. També pots intercanviar llocs amb el monstre que t'impacte ( I ell no podrà fer res al respecte, a no ser que una carta diga el contrari).
També tens accés a cartes que t'ajuden a enverinar els teus contrincants, curar-te, augmentar la teva tirada de daus i unes quantes trapelles més.
Així, King of Tokio és un joc ràpid, ràpid, ràpid; divertit i que requereix d'una acurada gestió de l'atzar per fer-te amb la Victòria. Llàstima que els monstres siguen troquels i no figures, però a mi el look retro-cutre m'encanta!
Dew!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada