Vaig a parlar d'un dels jocs que més bones vesprades i nits m'ha fet pasar com a jugador de jocs de tauler: The Settlers of Catan ( Colonos de Catan, en l'edició espanyola; Colonitzadors d'ara en davant).
Colonitzadors de Catan s'adscriu a la clasificació de jocs de gestió i negociació. En ell, els jugadors prenen el rol de una comunitat de colonitzadors que han arribat a una illa plena de recursos naturals que han d'explotar per tal de fer prosperar la seva comunitat, és mes: tenen que fer-ho abans que cualsevol altre si volen guanyar.
Aquesta ambientació tan genèrica, altra caracteristica comú a gran part dels jocs dissenyats a Europa es l'abstracció de la mecànica ( un tema del que parlarem en una altra entrada ), oculta un grandissim joc que fa pasar hores i hores divertidisimes.
Per parts:
Cada jugador comença en dos poblets desperdigats per l'illa, poblets que estan adjacents a tres hexagons que produeixen recursos.
La producció d'eixos recursos depén de la tirada de daus que cada jugador fa al principi del seu torn, el resultat determina quins dels hexagons que formen l'illa produeïxen recursos que sols adquiriran els jugador que poseixquen poblacions adjacents a ells. ¿Que fa això ? que no tot el món tinga accés a tots els recursos, inclús alguns tenen molt poques probabilitats d'eixir ( totes les caselles amb un 2,3,11 i 12 son caselles a evitar sobre tot al principi de la partida ) així que els jugador estan obligats a negociar entre ells per tal d'aconseguir els recursos que necesiten per poder guanyar.
Com que es un joc competitiu els intercanvis no sempre son justos o es porten a terme, mai saps si l'ovella que te demana un contrincant pot ser el recurs que li done la victòria. El joc facilita, doncs, mecanismes per a que un jugador es puga abastir ell mateix, malgrat siga d'una manera molt costosa ( ports i cartes de desenvolupament)
Un altre " creador de rencor " es el peó del "lladre". Els jugadors fan tirades de dos daus de sis cares al principi del seu torn i sumen els valors resultants, el més comú de tots ells es el 7 que es pot donar sis vegades de cada trentasis tirades, quan ix un set en la tirada tots els jugadors que tinguen set cartes a la mà deuen descartar-se de la meitat ( l'avaricia trenca el sac ), si tenen set o menys cartes no pasa res. A mes, el jugador que ha tret el set coloca el peó del lladre en un dels hexagons de la illa que decidisca i descarta al atzar una carta de recurs de la ma d'un dels jugador que tinga un poblat adjacent a eixe hexagon, per si aixó no fora suficient, el hexagon no produirà cap recurs mentres el lladre estiga en ell.
Així que tenim una competició "contra-rellotge" pel control dels recursos d'un lloc, negociacions dignes de taurons vestits de traje amb gomina al pèl i una figureta d'aspecte sinistre que ens impedeix asolir els nostres objectius, caramba! pareix la vida real.
Si conegueu algú que tinga Colonitzadors de Catan o vos podeu fer amb una còpia, no vos penedireu.
Mes informació en Board Game Geek o en la pàgina oficial
PD (1) : Les persones de bon cor a les que lis sap mal, verdaderament mal, posar-li la cameta a algú deurien abstindres de jugar a Colonitzadors. He vist partides llençades a perdre per que algú no vol posar el lladre en la casella adjacent a un poblat del seu millor amic/ga de l'anima perque "no, jo no li puc fer això" i damunt era el jugador/a que anava a guanyar.
PD (2) : Perdoneu si la ressenya no està molt allà, la grip s'està posant les botes amb mi.
Dew!
Next: una noticia sucoseta
2 comentaris:
Doncs sí, baix l'apariència d'un inofensiu Eurogame, s'amaga una de les fonts de rencor més poderoses. Amb l'excusa del bonrollisme he vist com s'han posat partides en bandeja a alguns jugadors, o com una persona ha cavat la seua pròpia tomba per no voler posar el lladre on toca. És el perill dels eurogames, que com són tan abstracte, no et donen la sensació d'estar competint amb els demés jugadors.
Per cert, un parell de correccions, quan ix el 7 tots els que tinguen més de 7 cartes descarten la meitat d'elles, és a dir, pots quedar-te en menys de 7 cartes. I allò on poses el lladre, robes una carta de la mà d'un dels jugadors que tinga poblat allí.
Gracies per la correció, edite inmediatament.
Publica un comentari a l'entrada